Bloc
Porta’m a l’hort
Avui sembla que plourà bé tot el dia. El cel atapeït de núvols que atura el carnaval és font d’alegria per a les plantes assedegades. Per a la meva set de contes, sort en tinc de les reunions virtuals amb un grupet de narradores i narradors amics amb qui compartim...
L’hora del conte
Un dels plaers que he recuperat de la meva vida de narradora és triar un llibre de contes abans d’anar a dormir i obrir-lo a l’atzar a la cerca d’una història que m’enamori prou com per voler contar-la. Els mesos d’hivern, però, a casa meva fa tant fred que trio...
Conte de benvinguda al 2025: Els tres picapedrers
El mes de desembre acostumo a rellegir els dos volums d’El cercle dels mentiders, la recopilació de contes filosòfics del món sencer de Jean-Claude Carrière, a la cerca d’un nou conte amb què iniciar l’any. Aquest ritual em...
Contes al Festinat
De vegades fem coses sense pensar gaire el perquè. Com per exemple, tocar fusta per atraure la bona sort. Tot rellegint The Mythic Bestiary de Tony Allan vaig descobrir que això venia d’un costum dels llenyataires alemanys: solien donar uns copets al tronc...
Setmana de narració oral per a públic adult a València
La vida dona moltes voltes: quan vaig estrenar La nit de les potes d’aranya era una narradora resident a Barcelona que intentava refer el seu imaginari empordanès a través dels poemes de Carles Fages de Climent. Cinc anys després, mentre vaig resseguint...
El primer conte per al 2024: Nasrudin a la guerra
El conte d’enguany ens el porta un personatge de la tradició oral: Nasrudín, Johà, Shrulek, Affandi… Aquest savi boig que apareix a cultures d’arreu del món i posa sempre el dit a la nafra a través de l’humor. Una història que avui pren especial rellevància i em fa...
L’ocell Pam Pam i altres contes
Ma mare em deia que menjo olives com un estornell i duc el cabell com un niu de garses: era doncs inevitable que em convidessin a contar contes al Festival de les Aus del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Si vols saber per què l’abellerol...
Un conte pel 2023: el pardal i el cel
Aquest any, pel poc que he transitat el meu bloc, sembla que hagi deixat totalment de banda els contes. Tanmateix, tot i que no he tingut temps per escriure-hi, he tingut la sort de poder participar en una Residència creativa a Sigüenza i treballar sota la...
De contes i llengües: la llavor
Tot i que no estic segura de si encara em queda algun parell de sabates de ferro per gastar, tal i com deia en el meu darrer post de fa, exactament, vuit mesos i mig, pel que sembla, els contes han tornat a treure el nas tímidament a la meva nova vida amb un...
Feliç 2022
Enguany sovint m’ha vingut al cap un dels motius que més em fascinen dels contes tradicionals: el d’haver de caminar fins a gastar un parell de sabates de ferro. Sol aparèixer quan un personatge trenca un tabú: com a càstig no aconseguirà el seu objectiu fins a haver...
Feliç 2021
Deu anys enrere, precisament tal dia farà un any, vaig iniciar la tradició de felicitar-vos l’any als seguidors d’aquest bloc amb un petit conte. En aquesta ocasió escollir-lo ha estat realment difícil, com difícil ha estat per tothom passar aquest any. Tanmateix,...
Contes al pati de l’Olokuti (3)
No hi ha dos sense tres. I un tres de luxe, doncs el proper dilluns contaré amb l’Helena Cuesta. Allà ens veurem, sota els arbres i entre els contes. Dilluns 5 de setembre a les 19hContes per a públic adult i joveHelena Cuesta i Susana TorneroEntrada...