Feliç / Feliz / Happy 2015
01/01/2015 - bloc
Recordo el dia de cap d’any amb el meu avi dient: «Demà, si us lleveu ben aviat, podreu veure passar pel carrer l’home dels nassos, que té tants nassos com dies té l’any.»
Tots els néts vam caure una vegada o altra en la trampa, llevant-nos d’hora per veure passar pel carrer algun ésser extraordinari amb la cara farcida de nassos, i ens quedàvem, mai millor dit, amb un pam de nas quan l’avi ens explicava la broma, fent-se un tip de riure. La meva mare diu que el nostre besavi ja li havia fet aquesta broma a ella i a la seva germana quan eren petites.
A Barcelona, en canvi, l’home dels nassos desfila el dia de cap d’any amb un sol nas (ben gros, això sí), doncs segons el punt de vista barceloní, a l’any ja només li queda un dia per “gastar”.
Potser és escombrar cap a casa, però m’agrada més la perspectiva empordanesa, d’anar sumant dies i nassos, cadascun d’ells únic i particular, a mesura que avança l’any.
En record a la brometa familiar, m’agradaria donar la benvinguda a l’any amb un conte que, tot i que Jean-Claude Carrière l’ atribueix a la tradició xinesa al seu llibre El círculo de los mentirosos, l’avi en llegir-lo va dir que el coneixia “de tota la vida” mentre deixava anar aquell riure seu tant encomanadís. Que vagi de gust…
Diu que un home caminava a poc a poc sota la pluja.
Un altre home va passar corrents al seu costat, i li va preguntar:
– Per què no corres? No veus que plou?
– Tant plou davant com darrere! –va respondre l’home, tot somrient.
Us desitjo un 2015 ple de motius per somriure
Recuerdo el día de fin de año con mi abuelo diciendo: “Mañana, si os levantáis temprano, podréis ver pasar por la calle al home dels nassos (el hombre de las narices), que tiene tantas narices como días tiene el año.”
Todos los nietos caímos alguna vez en la trampa, madrugando para ver pasar por la calle algún ser fantástico con la cara repleta de narices, y nos quedamos, nunca mejor dicho, con un palmo de narices cuando el abuelo nos aclaraba la broma, haciéndose un hartón de reír. Mi madre cuenta que nuestro bisabuelo ya les gastaba la misma broma a ella y a su hermana de pequeñas.
En Barcelona, en cambio, el home dels nassosdesfila el día de fin de año luciendo una sola nariz (tremenda, eso sí), pues allí dicen que al año ya solo le queda un día para “gastar”.
Quizás sea barrer para mi casa, pero me gusta más la perspectiva ampurdanesa de ir sumando días y narices, cada uno de ellos único e intransferible, a medida que avanza el año.
En recuerdo a la bromita familiar, me gustaría dar la bienvenida al año con un cuento que, pese a que Jean-Claude Carrière lo atribuye a la tradición china en su libro El círculo de los mentirosos, mi abuelo al leerlo dijo que lo conocía “de toda la vida”, mientras soltaba aquella risita suya tan contagiosa. Que lo disfrutéis…
Dicen que un hombre caminaba lentamente bajo la lluvia.
Otro hombre pasó corriendo a su lado, y al verlo, le preguntó:
– ¿Por qué no corres? ¿No ves que llueve?
– ¡Tanto llueve aquí como más adelante! –contestó sonriendo el hombre.
Os deseo un feliz 2015 lleno de motivos para sonreír
I remember New Year’s Eve with my grandfather saying: “Tomorrow, if you get up early, you’ll see l’home dels nassos (the Man of the Noses), who has as many noses as there are days in the year.”
All grandchildren fall into the trap some year or other, getting up early to see on the street any fantastic creature full of noses, and we were left with nothing when our grandfather explained us the joke, laughing his head off. My mum tells that our great-grandfather already used to play that joke with her and her sister as a child.
In Barcelona, nevertheless, the home dels nassos parades on New Year’s Eve, with an only nose (a huge one, indeed), as they say the year has just a day to “spend”.
This may sound too much pride of my own region, but I prefer the Emporda’s perspective of adding years and noses, each a unique and particular one, as the year progresses.
In memory of this familiar joke, I would like to welcome the brand new year with a short tale that, while Jean-Claude Carrière attributed it to Chinese tradition in his book The Circle of Liars, my grandfather, as he read it, said he knew it “a lifelong”, laughing with his infectious laughter. Enjoy!
A man was walking slowly under the rain.
Another man walked by quickly, saw him, and asked:
– Why you don’t run?
– Why should I? It rains the same here than there! -answered the man with a smile.
I wish you a happy 2015 full of reasons to smile
Los comentarios están cerrados.