susana tornero

Tercera entrega de la crònica preparatòria del FEST

16 de maig
Segon dia del taller de xarxes de pesca. Avui el grupet és més nombrós, i afegim una taula més. Aquesta vegada en Xavi reparteix un tros de xarxa ja feta per a que les persones nouvingudes puguin atrapar els que ja vam venir la setmana passada. I tant que ens atrapen! Tothom s’aboca amb entusiasme, i aviat les xarxes van sorgint. N’hi ha de tota mena: per a pescar sardines o balenes, lluços o krakens…

Arriba una velleta carregada amb una bossa de costura: aquesta dona sap fer xarxes des de ben petita: son pare li va ensenyar, i ha vingut a treure el nas per parlar amb el pescador i preguntar-li detalls tècnics, va de camí a una trobada d’artesania.

El temps passa en un sospir, i després de la pausa, ja hem compassat el ritme de treball a la conversa, i comencem a parlar d’un altre dels temes que es tocaran al FEST: l’edició i la il·lustració de contes populars. Sembla que ens toca de forma indirecta, ja que dels narradors que ens trobem aquí reunits, pocs treballem amb àlbums il·lustrats quan narrem. Però molts sí que els considerem com a font d’inspiració, i també devem el nostre repertori a reculls de contes populars. Noemí Caballer reivindica els bons llibres de contes il·lustrats, doncs sovint és el primer contacte que els nens tenen amb els contes populars, i és important que siguin un bon punt de partida. Anem parlant de com es mantenen de vives a la nostra memòria les il·lustracions d’alguns llibres, actuant com a disparadors de la imaginació, i parlem de la diferència entre imaginació i visió o visualització, que sovint es confon. Hi ha qui rememora il·lustracions de la infantesa que, malgrat no ser massa afortunades, sí que li van servir per a crear tot un univers, molt diferent al de la imatge, un univers propi i molt viu. I trobem paral·lelismes entre el narrador i l’il·lustrador, doncs l’il·lustrador també s’expressa gràcies al conte popular. I a través d’allò que l’il·lustrador ha creat, cadascú pot imaginar, utilitzant les il·lustracions com  a punt de partida, com a detall… El debat va sorgint, tranquil·lament, al ritme de la xarxa. Ignasi Potrony comenta que les il·lustracions poden provocar el conte tradicional, posant per cas com en una ocasió a partir de parlar sobre La balada del mar salat d’Hugo Pratt, va acabar contant contes tradicionals. Les il·lustracions també ajuden a fer sorgir imatges. I veiem que a tots, d’una manera o altra, ens han enriquit les imatges que recordem dels nostres llibres.

I sembla que avui també compliran la seva funció com a disparadors, doncs la conversa ens porta a recordar diversos contes relacionats amb el mar: Martha Escudero recorda el conte El colombre, de Dino Buzzati, que parla d’un peix que persegueix incansable la seva víctima, Carmen González ens parla d’un conte que la va atrapar dins la seva xarxa, El pescador i l’ànima, d’Oscar Wilde, i a mi em ve a la memòria el Peix Nicolau, un home que, com les sirenes, és meitat peix i meitat humà, una llegenda que es conta arreu de la Mediterrània.

I dels contes passem als cants, que ens fan treballar més de valent, i una altra vegada als contes, i les xarxes es van allargant, sense pausa i sense pressa. Avui és un dia molt concorregut: visita la sala gent del barri i també turistes, que pugen a veure els quadres exposats a la paret i es troben amb el nostre grupet teixint i cantant alegrement, i així és com de casualitat passem a il·lustrar la petita història d’una turista que es dedica a fotografiar el nostre anar i venir amb les agulles. Daniela, la filla d’en Xavi, ens canta una cançó molt graciosa on apareixen els noms dels peixos més comuns de la Mediterrània, i li demanem que l’escrigui en un dels peixets de cartró escampats per les taules, on hem anat recollint la pesca del dia, per poder-los compartir amb tots. I sense adonar-nos, el matí se’ns passa i ja toca recollir les xarxes fins el proper dissabte, la darrera trobada. Em sap un xic greu que ja s’acabi el curs, ja que sóc un xic lenta per aprendre a cosir i coses així, però si ajuntem el que ha fet cadascú, segur que ja formem una xarxa força gran, i me’n torno a casa tota cofoia amb el meu trosset de xarxa, caminant al ritme d’una cançoneta que ens ha cantat la Sophie Heydel i que se m’ha enredat com un mantra: «You shall have a fishy on a little dishy, you shall have a fishy when the boat comes in…»

Los comentarios están cerrados.