FEST 2015: Diari de bord 4
14/06/2015 - bloc
Quarta entrega del diari de bord de preparació del FEST 2015
23 de maig de 2015
El tercer i darrer dia del curs de teixir xarxes de pescadors comença amb una invitació: en Xavi Abraham ens anuncia que la Confraria de Pescadors de Barcelona organitza el proper dissabte de juny, d’11:30 a 15h, al moll de pescadors de la Barceloneta, una sardinada popular, i que li faria il·lusió que hi anéssim.
Avui el grupet és més reduït que dissabte passat, però tots el que hi som ja sabem el que toca, i ens instal·lem, preparem la xarxa i ens posem a la feina. Seria ideal tenir quelcom testimonial per dur al FEST, així que ens hi posem amb ganes. La meva bosseta de xarxa ha quedat un xic desigual. La Patrícia, en canvi, ha fet una bossa de xarxa moníssima, i me la ofereix per poder-la dur a Kea. Això també és «treballar en xarxa», sí senyor. Quan ja hem feinejat una bona estona i amb el nostre objectiu acomplert, arriba el moment de parlar dels dos darrers temes que es parlaran a les taules rodones de la conferència d’enguany, així que deixo estar la xarxa i començo a prendre nota.
Un dels temes és la narració i els festivals, i comencem a parlar sobre les condicions amb què acostuma a trobar-se un narrador quan va a un festival, i no tan sols com a professional, sinó també com a públic. La Teresa Arrufat comenta que a ella li és molt útil assistir a festivals de narració per conèixer gent diversa i estils diferents de narrar, i parlem un xic dels diferents festivals de Catalunya, que en realitat són pocs. Gairebé tots estem d’acord amb què és molt important tenir cura d’un festival, que la persona que el porti sàpiga què està fent i perquè ho està fent, i que se n’ocupi.
En realitat, un dels problemes que tenen aquest tipus de festivals és que tenen poca difusió, de manera que no gaudeixen de massa visibilitat, i els medis tampoc coneixen massa el que fe, de manera que la difusió de vegades és ambigua. També es posa en qüestió fins a quin punt aquesta visibilitat no seria fictícia, ja que els festivals aquí són força puntuals, i si no és més important que existeixi una programació regular al llarg de l’any que no pas un festival que concentra moltes actuacions en molt poc temps i que, degut a la falta de difusió, no arriba a molta gent. Un tema que dona per a molt.
També parlem dels festivals que no són específicament dedicats a la narració i on s’ofereixen espectacles o activitats de narració, i sobre la importància d’explicar molt bé als organitzadors d’aquesta mena de festivals què fem i què necessitem, per tal que entenguin més la nostra proposta i vegin que no «tot s’hi val».
El tema de la narració als festivals en realitat és molt obert, i ens pregunten des de quina perspectiva se’n parlarà al FEST: dels llocs on es realitzen els festivals? Sobre com i on organitzar un festival? O sobre com presentar contes als festivals?
En realitat a Catalunya, la narració de base es troba a les biblioteques i les escoles. Els festivals són una cosa extraordinària, puntual. I com que la narració escolar és bàsicament per a nens, no existeix un lloc definit per als contes per a adults a la nostra regió.
I això ens porta a la darrera taula rodona que ens queda per comentar, que és la que tractarà sobre la narració i el teatre. Sabem que en altres llocs d’Europa és normal programar contes als teatres, però això no passa aquí. De moment encara és quelcom força extraordinari. I tot reflexionant sobre el tema, arribem a la conclusió que els contes per a adults encara no han trobat el seu lloc, el gran problema de la narració per a adults. Els contes per a adults, apunta Ignasi Potrony, no tenen un espai de narració, doncs l’espai a la narració es troba en el temps de les persones en què poden gaudir dels contes. Com arribar a aquest espai de temps? I on trobar l’espai físic on això pugui tenir lloc? Vet aquí el gran repte.
Potser si solucionem el problema dels espais de narració, potser solucionem també l’art, l’ofici de la narració…
Estem força d’acord en què cal buscar llocs nous per narrar, nous espais, per exemple, la narració a cases particulars, una modalitat que alguns dels assistents ja estan experimentant.
Pel que fa a la difusió, pel que hem pogut comprovar, pel nostre art que implica llocs de petit format, el que més funciona és la promoció de persona a persona, el famós «de boca a orella», i no tan sols al món de la narració, sinó també al món del teatre, per exemple.
Al final hem aprofitat el temps: hem tocat els temes que dúiem a l’agenda, també hem afegit llibres i contes de temes mariners, i a sobre hem acabat un parell de bossetes. L’Elisabeth Sagués ha fet una mena de fulard de xarxa vermella molt bonic, i em duc un xic de fil vermell per enllestir-ne un de similar a casa, amb la calma.
Ens acomiadem amb un xic de melangia, però també amb la il·lusió de saber que, passat l’estiu, narrarem contes a La Casa de la Barceloneta 1761, probablement acompanyats de la gent gran del barri, un altre espai que s’obre als contes.
6 de juny de 2015
Res millor que una bona sardinada per posar punt i final al taller de xarxes de pescadors. Dissabte vaig treure el nas una estona al pot de pescadors de la Barceloneta, on en Xavi i la seva família van ser uns excel·lents amfitrions: vam menjar sardines i seitons fins a dir prou, i també hi va haver temps per xafardejar pel port i fotografiar el seu vaixell, el Bonamar 2.
I vet aquí el que hem pescat, a més de sardines i seitons: contes, dites i cançons, tot recollit en un document que ven aviat serà accessible a la web d’ANIN per a tots els socis que busquin material d’inspiració per a futures sessions de contes dedicats al mar i a la vida marinera. De les converses sobre els temes que es debatran al FEST també toca fer-ne balanç de cara a la trobada a Kea. Ja faltam menys per salpar. Seguirem informant, doncs parlar dels contes i parlar del mar és un mai no acabar.
Los comentarios están cerrados.