susana tornero

Enguany, per tal de preparar la participació d’ANIN a la Conferència anual de la FEST (Federation of European Storytelling), el Grup de Treball FEST d’ANIN (format per Patricia McGill, Sophie Heydel i jo mateixa) ens vam proposar apropar més la FEST als socis d’ANIN. Volíem trobar una manera de despertar la curiositat i les ganes per conèixer més tot allò que passa en aquesta reunió europea de narradors.
Sobretot volíem fer èmfasi en el que ens sembla més important de les Conferències del FEST: el fet de la trobada per si mateixa, d’aplegar-se i fer quelcom junts, la creativitat sorgida de la trobada, els disparadors que s’activen en conèixer detalls i matisos d’allò que fan altres persones a altres regions del continent i més enllà. I el concepte de treball en xarxa, d’establir connexions, de teixir vincles entre persones.
Fent balanç de tot això, vam pensar que la forma de fer-ho era molt important. I se’ns va acudir experimentar físicament la idea virtual de teixir xarxes. L’experiència ha resultat molt fructífera i inspiradora.
L’activitat es va dividir en una jornada preparatòria (dissabte 11 d’abril a la tarda) i tres sessions de taller, tres dissabtes consecutius (9, 16 i 23 de maig) de 10 a 13 del matí.

11 d’abril de 2015, Jornada preparatòria al Centre Cívic Pati Llimona
Prèviament a la jornada preparatòria, havíem despertat la curiositat dels socis amb el misteri que atorga l’ambigüitat de l’expressió «fer xarxa». La gent es va presentar a la cita amb una delícia gastronòmica, tal com deia una de les consignes; amb això volíem reproduir en certa forma un costum habitual a moltes trobades de la FEST, per crear ambient.
Tot seguit els vam rebre amb una breu introducció sobre les xarxes de pescar, de la mà de Xavi Abraham, pescador de la Confraria de Pescadors de Barcelona. El pescador ens va contar que per fer una xarxa tradicional, es parteix de tan sols un fil, i es va fent nus a nus, fins formar una xarxa. I quan la xarxa es trenca, es pot tornar a apedaçar amb un tros de fil nou, formant nous nusos. Això ens va servir per teixir paral·lelismes a l’hora d’explicar el que és la FEST per nosaltres, o el que pot arribar a ser, i fins i tot per a explicar-nos com a associació. Vam compartir una breu història, detalls i preguntes de la FEST, la relació entre ANIN i la FEST, i quan en acabar la xerrada, vam compartir les llepolies reunides, havíem rememorat el recorregut del FEST i d’ANIN. I al voltant del menjar també van sorgir idees, es van renovar llaços, gairebé es van esbossar projectes… i la gent es va animar a participar al taller del maig. La presencialitat és així, sempre et deixa amb ganes de més.

9, 16 i 23 de maig de 2015, Taller de xarxes de pescar a La Casa de la Barceloneta 1761
Els objectius del taller eren els següents:
– Posar fil a l’agulla, nuar i teixir
– Portar a la memòria contes i cançons relacionats amb el mar i els pescadors
– Debatre els temes de les 4 taules rodones de la Conferència FEST 2015

Vet aquí algunes de les reflexions que van sorgir:
Dissabte 9 de maig: «Contes i immigració»
– Nomenar la trobada entre persones i cultures amb altres paraules diferents de la única emprada pels polítics: immigració.
– Treballar a partir de totes les tradicions que convergeixen en un narrador (no només la geogràfica o familiar), de tot allò que viu i estima, per preparar i contar un conte.
– No buscar únicament les relacions institucionals i treballar amb les persones (pertanyin o no a una institució) per a la posada en marxa de projectes artístics i culturals o socials sobre el conte.
– Valorar el mestissatge com a via de consolidació de la identitat pròpia i forma natural de trobada amb l’altre, a través dels contes.
– Aprendre una altra llengua per poder contar i escoltar contes propis i estranys des d’una altra veu i una altra perspectiva.
– Vigilar constantment cada projecte de contes i diversitat, per tal que no s’anquilosi, i no es converteixi en una altra trampa institucional més, o en una altra uniformització.
– Enteniment entre cultures principalment a través del contar (Mythos) i no tant de l’explicar i raonar (Logos), compartint uns símbols que cadascú pot viure segons la seva perspectiva, i no uns conceptes que hagin de ser interpretats i entesos des del significant de la cultura dominant.
– El conte tradicional és un art que celebra similituds i diferències entre cultures i persones.
– Els narradors podem/hem d’oferir eines per a que les persones i institucions valorin la meravella que és el conte per compartir vides.

Dissabte 16 de maig: «Edició i il·lustració de contes populars»
– La majoria dels narradors que conformem ANIN no treballem amb llibres il·lustrats, tot i que sí que ens serveixen com a fonts d’inspiració, i devem bona part del nostre repertori a les col·leccions de contes populars.
– Hem de reivindicar bons llibres de contes il·lustrats, doncs sovint és el primer contacte que els nens tenen amb els contes populars i és important que siguin un bon punt de partida.
– La importància de les il·lustracions com a detonant per al conte tradicional, com a punt de partida per a la imaginació i la creació d’imatges pròpies, o de detalls impactants.

Dissabte 23 de maig:
«Festivals de narració»
– Cuidar les condicions i l’entorn de la narració en un festival, no tan sols com a narradors professionals contractats pel festival, sinó també com a públic.
– És molt important tenir cura d’un festival, que la persona que el porti sàpiga què està fent, per què ho està fent, i que se n’ocupi.
– Els festivals de narració són molt útils per conèixer gent diversa i estils diferents de narrar, però a Catalunya no n’hi ha masses.
– Els festivals de narració que hi ha tenen poca difusió, per això no gaudeixen de gaire visibilitat.
– Intentar transmetre bé què fem i què ens cal als organitzadors de festivals no específicament dedicats a la narració en els quals s’ofereixen també espectacles o activitats de narració, per tal d’evitar una actitud de «tot s’hi val».
– A la nostra regió no existeix un lloc definit per als contes per a adults; la narració de base es troba més en biblioteques i centres culturals i educatius.

«Narració i teatre»
– A Catalunya, la programació de contes als teatres no és quelcom habitual com a altres llocs d’Europa, sinó més aviat puntual.
– Això enllaça amb el que s’ha plantejat al tema dels festivals: que els contes per a adults encara no han trobat el seu espai.
– L’espai de la narració per a adults es troba en el temps de les persones en què poden gaudir dels contes, el més difícil és com arribar a aquest espai de temps i aquest espai físic on la narració pot tenir lloc: vet aquí el gran repte.
– Potser en solucionar el tema dels espais de narració, solucionem també el de l’art, l’ofici d ela narració.
– Cal buscar nous llocs on narrar, nous espais, i invertir més en la difusió de persona a persona, doncs sol ser la més eficaç i durable.

A més de debatre entre tots els 4 temes de les taules rodones que es tractaran durant la Conferència de Kea el mes de juliol, al llarg de les 3 jornades del taller, tots els assistents vam aprendre grosso modo l’art de fer xarxa i ens vam endur alguna peça feta amb les nostres pròpies mans. Vam compartir contes, cançons i anècdotes, i tot això es va recopilar en un document que s’ha penjat al lloc web d’ANIN, a disposició de tots els socis que vulguin treballar els contes dedicats al mar i els pescadors .

El darrer dissabte ens vam acomiadar, tot i que no per gaire temps, doncs passat l’estiu, a La Casa de la Barceloneta 1761, la preciosa casa de pescadors de finals del segle XVIII reformada com a centre cultural on hem fet el taller, ens han convidat a organitzar una xerrada amb contes, probablement acompanyats per gent del casal de gent gran del barri: un altre espai que s’obre als contes. I tot això amb una petita reunió. Petita però amb moltes ganes i creativitat i contes. Si això ha passat en reunir-nos un petit grup de socis d’ANIN, què no passarà aquest any, a la trobada de Kea…

El darrer dia de la conferència d’enguany s’ha programat un debat obert sota el títol «Què és el que vull i què és el que espero de la FEST? Com puc contribuir a la FEST?» Potser aquesta sigui la resposta. Aconseguir el que hem aconseguit aquests dies: fer alguna cosa junts i deixar que sorgeixi la creativitat, tot això multiplicat i enriquit per tot el mosaic de persones que conformen la FEST.
Podeu trobar la versió ampliada del diari de bord en castellà i català als següents enllaços:

FEST 2015: Diari de bord 1
FEST 2015: Diari de bord 2
FEST 2015: Diari de bord 3
FEST 2015: Diari de bord 4

Si desitgeu la traducció a l’anglès d’algun d’aquests enllaços, podeu escriure a: fest@anin.cat

Los comentarios están cerrados.