susana tornero

A Haití, quan la gent es reuneix i algú deixa anar un «Krik?», vol dir que té ganes de narrar una història. Si els altres responen amb un «Krak!», vol dir que volen escoltar-la. Així és com sorgeix el conte. Tothom hi participa amb entusiasme, rialles i comentaris, exclamacions de sorpresa o preguntes… Quan el narrador canta, tothom canta, quan el narrador balla, tothom balla… perquè els cants, els ritmes i la dansa sempre acompanyen els contes en aquest país de les Antilles. De sobte, el temps s’atura. Els maldecaps, la lluita quotidiana per tirar endavant… tot sembla esvanir-se quan arriben els contes.
Us convidem a pujar a un tap-tap imaginari i viatjar per aquest petit país del Carib, descobrint a cada història les flors i els arbres, els animals i les salvatgines, els sorolls, olors i colors dels mercats improvisats, el ritme dels timbals que convida a ballar… Però sobretot, contarem, cantarem i ballarem contes.
Krik?

Així presentem la Catherine Favret i jo la nova sessió Krik? Krak! Contes i llegendes d’Haití que estrenarem el proper dissabte 16 d’abril a les 17h al CaixaForum de Barcelona.

Imaginaré que heu contestat amb un Krak! i aprofitaré per dir…

Que serem allà del 16 d’abril al 28 de maig de 2011 els dissabtes a les 17h
i tot Setmana Santa, del 18 al 22 d’abril a les 12h.

Que és una sessió per a tots els públics, i es farà a l’Auditori del CaixaForum.

Que és una activitat en el marc de l’exposició Haití, 34 segons després. Està un xic amagada, així que busqueu-la, perquè val la pena: hi ha unes fotos d’Emilio Morenatti i Marta Ramoneda tant impressionants com la d’aquí sota (de la Marta Ramoneda, concretament), i és una manera de saber com es gestionen els projectes d’ajuda humanitària. Potser fins i tot us engresqueu a col·laborar-hi.

Finalment, i per picar-vos un xic la curiositat, només afegir un comentari que em va fer el meu druida en una prèvia i em va fer molta gràcia: “Són uns contes molt estranys per nosaltres, però molt preciosos”. No he trobat millor manera de definir aquests contes i aquests ritmes que ja sembla que per a mi ja són com de la família. Ara només falta fer les presentacions.

Les commentaires sont fermés.